A medida que pasan los años, y que uno va adquiriendo experiencia de vida, la realidad se ve de otra manera. Pocas cosas son abolutamente como se las veía antes y se comienzan a descubrir matices. Esto es una experiencia casi cotidiana: hay otros puntos de vista y maneras de concebir la realidad, tan respetables y válidos como los propios, incluso algunos llegan a hacernos descubrir que estábamos equivocados y nos vemos obligados, por honestidad, a rectificar. Incluso, lo que para uno pudo ser definitivo e intocable, con el paso de los años puede volverse relativo y hasta totalmente accidental.
Quiero decir que si uno permanece a la escucha, es capaz de observar, reflexionar y dejarse interpelar, puede enriquecerse tanto, que con el paso de los años, además de haber aprendido a respetar a los demás, se hizo poseedor, gracias a todo lo que le rodea y se le ha dado, de una gran sabiduría. Otras veces los acontecimientos nos van confirmando y afianzando en determinadas convicciones, que van adquiriendo más peso y convencimiento interior.
Pasa lo mismo en la vida espiritual, y hasta en la misma relación que uno tiene con Dios. Todos necesitamos nuestros ritos y nuestra manera de abrirnos al trascendente y de relacionarnos con Dios. El Evangelio es una magnífica escuela de ello. Seguramente de pequeños nos fueron introduciendo en el arte de orar, y poco a poco nuestra fe fue creciendo. Tal vez pasamos de una oración en la que sólo pedíamos, a la de aprender a dar gracias, a la de ponernos en manos de Dios… a la de permanecer en silencio.
La experiencia orante de Jesús es impresionante, y sin duda de sus horas de intimidad con el Pade, Él aprendía el arte de vivir y de amar. Y también, de sus largas conversacaiones y caminatas con sus amigos y con las gentes, llenaba su corazón que luego, desahogaraía con su Abba, em un clima de absoluta confianza.
…¡Cómo cambian las cosas cuando se pasa de la ley, lo impuesto desde fuera, lo transmitido…. a cuándo se descubre, experimenta y vive la confianza!
Cuando Jesús en el Jordán se siente “hijo amado del Padre”, su vida cambia y la fraternidad quema en su corazon: ya no puede hacer otra cosa que ir a anunciar el mensaje liberador del Padre.
Decía con razón mi hermano dominico, Fray Beto de Brasil, que “no se concibe una oración que nos aparte del pueblo para aproximarnos al Padre.” Los clamores llegan al Padre y Él nos envía; los clamores de los hermanos nos hacen sentir la impotencia, la rabia, el deseo de Justícia, de que venga pronto su Reino, y entonces, vamos al Dios y Padre de todos a pedirle, a suplicarle, a exigirle que haga justícia.
Y, ¡vaya por dónde! Cuándo se da este diálogo de confianza con el Padre, uno aprende, escuchándole, que la justícia vendrá por nuestro cambio de corazón. Dios cuenta con cada uno para transformar la historia.
Muchas cosas nos preocupan y ocupan. A veces vamos demasiado cargados de formas, normas, estructuras, mandatos, ¡y hasta dogmas! Pero al Padre del cielo pocas cosas le importan. Tal vez sólo una: que cuando le llamemos Padre, nos sintamos hermanos de todos y que obremos como tal.
La única religión válida es la del amor a fondo perdido… Y cuando uno descubre esto, y ve a Jesús plenamente libre ante la ley, la autoridad, ante los fariseos y publicanos, ante el poder civil y religioso; y le ve amando, con humildad, como un servidor, entiende que la verdadera religión se lo juega todo en el corazón. Y que de fuera nada ni nadie, nos pueden quitar la libertad.
El Dios de la vida nos dice a cada uno: “Tú eres mi hijo amado en quien me complazco”… Si le escuchamos, nuestra vida se iluminará y no podremos más que vivir con libertad, libres de ataduras, predicando que el Reino ya está aquí.
Los comentarios para este post están cerrados.
De acuerdo con su artículo, hermana, sólo que a veces es necesario "poner los pies en la tierra" y hacer aquello que proponía Edmund Burke, escritor, filósofo y político conservador de origen irlandés pero de nacionalidad británica: "Para que el mal triunfe sólo es necesario que los hombres buenos no hagan nada". Esta frase es de un pensador conservador, una ideología que por aquestos lares de Religión Digital no parece gustar mucho. En definitiva, que eso del avestruz que mete la cabeza en el agujero y aquí me las den todas en nuestros limbos particulares, como que es muy cómodo. Y eso de que a gustito estamos en esta montaña, pues que tampoco. La pena de todo esto es que tengamos que gastar nuestro coraje con personas empeñadas en que hay que cambiar las cosas porque sí, y que en su intento de cambiar por cambiar, olvidan que hay males mayores contra los que LUCHAR todos juntos. Algunos olvidan que hay enemigos comunes, enemigos potentes y reales, pero prefieren luchar con los suyos.
Es la primera vez que paso por esta web.,me he quedado anonadado con ciertos comentarios en otros apartados de otras personas,mezclando la politica con Cristo y su Evangelio y utizando expresiones que a veces sobrepasan no solo el mal gusto, sino tambien el sentido comun que sobre todo un seguidor de Cristo debe de ser capaz de demostrar siempre.
Estaba ya a punto de abandonar cuando he pinchado en su apartado y he leido una catequesis muy sencilla de entender, sin aspavientos y que habla del Amor ´´a fondo perdido``, ni mas ni menos, pues eso es, solo eso, el mensaje que nos ha hecho llegar Cristo para los que queramos ´´cargar con la Cruz`` y seguirle, porque solo El es el camino,la verdad y la vida......solo eso es Su Evangelio, lo demás, las estridencias,los insultos,la politica mezclada con asuntos eclesiales etc,etc, son solo las inmundicias que el príncipe de este mundo se encarga de esparcir por el camino que algunos queremos recorrer.
Sor Lucia, un afectuoso saludo...
Pasaba por aquí y me ha apetecido saludarla. Buenos días, Sor Lucía. Buenos días nos dé Dios a todas y a todos.
Es muy urgente que demos una respuesta : Nos estamos cargando el planeta y esto es nos debe de quitar el sueño. Los vertidos de mile y miles de toneladas de productos petroliferos al mar, las terribles inundaciones con miles de personas que no tienen nada, las hambrunas que se extienden por todos los continentes. Las miles de especies animales y vegetales que se han extinguido, las sequias. En fin, para que seguir. El mundo, nos hemos creido que nos pertenecia, pero al paso que vamos ¿que les dejaremos a las futuras generaciones? Desde la Iglesia, debemos tomar conciencia de este clamor que cada vez es mayor. La Iglesia debe dar luz a estas realidades si es necesario convocando un Concilio, Nos estamos jugando la vida en este planeta y esto es muy grave.
A veces nos empeñamos en que no puede ser: la cizaña y el trigo no pueden crecer juntos. No somos respetuosos con ese desarrollo contradictorio que hay dentro y fuera de nosotros, quisieramos ser jueces
ordenar una limpieza a fondo y extirpar lo que sobra, nos sentimos perfectos, nos sentimos mejores que los demás, no sabemos esperar, ya, no esperamos nada de los demás, los hemos descartado.
Pero, El, acostumbrado a ver crecer trigo de lo que parecía campo desolado por el sol o por la nieve, nos manda respetar a las personas, sus estaciones, sus cambios. Es preferible que respetemos los procesos naturales a que nos llevemos mal.
Hola Sor Lucia: ¿Y si lo dejásemos en algo más intermedio? Por ejemplo: Amar a Dios sobre todas las cosas y al prójimo como a ti mismo.
Como siempre, todo mi aprecio.
¿Qué le pasaría a Olga?
Es que están parando la base de datos en Periodista Digital y posiblemente se curse el envío varias veces.
Buenos días Sor: un par de aclaraciones. Anoche me fui a la cama con un pesaroso sentimiento de que hay que rectificar después de haber estado creyendo que estábamos en el camino cierto: "todo el amor para nosotros" y de golpe "todo el amor para ellos". ¡Qué chasco, que fracaso! De querer ser el primero y terminar siendo el último.La amarga sensación de haber estado perdiendo el tiempo. Pensé en el Angel caído, venido a menos. Lógicamente estaba pensando en mí, en lo que he estado haciendo. ¿Cuánto me habré equivocado? Bueno, ya lo desarrollaré en otra ocasión si me acuerdo, pero lo esencial queda reflejado aquí.
Esta mañana muy temprano me vino un recuerdo suyo. No sé por qué, pero me vino. Y eso que soy Castellano! Y música de Amaral. Hay que rectificar, no hay que desesperar jamás. Aunque se acabe el tiempo ... ¿se podría continuar en la eternidad?
Sonó mucho en tiempos una canción itliana que decía: "parole, parole, parole", palabras, palabras, palabras...
Hastas los hechos pueden ser como una campana que suena... Si no tengo amor, nada soy. ¿qué será el misterio del amor que incluso puede faltar hasta en las obras "de caridad". Igual es poque hasta en ellas busca uno su propia gloria. La caridad no se ufana....
Al paso de los años, uno va asumiendo hasta el fondo del alma ese mundo interior donde se mezcla el dar gracias, el pedir perdón, la oración de intercesión........el dolor, el vacio, el hambre de Dios. Pero al final me quedoi sin palabras con el Salmo 139: Tú formaste mis entrañas, me tejiste en el vientre de mi madre,
Hola Lucía.
Vaig estar amb tu i el grup interreligiós fa ja un temps, en cocret potser fa que ho ho vaig deixar per situadcions adverses uns tres o cuatre anys..
He descobert el teu blog fa uns dos o tres dies i el trobo molt interessant, Està ple de missatges esperançadors i de molt bona crítica.
És una sort tenir i gaudir de persones com tu.
Aquest text de la "Força de la confiança" està plés de llum i gran saviesa. És cert que a mida que els anys passen s'et dóna la possibilitat d'adquirir més riquesa. La llavor és manifesta en molts punts i si estem oberts la captem al instan o a poc a poc. Tot plegat és la metamorfóssis de Déu en acció.
Tots tenim més o menys veritats a mitxes per compartir i fer-ne una en general. Aquest treball és dóna en el grup dels verdaders servidors del món que treballen per una igualtat més justa.
Està lliure de tot el que sigui rígidesa no és una tasca facil, però hem conquerir la llum que viu a dins nostre per g...
Hola Lucía.
Vaig estar amb tu i el grup interreligiós fa ja un temps, en cocret potser fa que ho ho vaig deixar per situadcions adverses uns tres o cuatre anys..
He descobert el teu blog fa uns dos o tres dies i el trobo molt interessant, Està ple de missatges esperançadors i de molt bona crítica.
És una sort tenir i gaudir de persones com tu.
Aquest text de la "Força de la confiança" està plés de llum i gran saviesa. És cert que a mida que els anys passen s'et dóna la possibilitat d'adquirir més riquesa. La llavor és manifesta en molts punts i si estem oberts la captem al instan o a poc a poc. Tot plegat és la metamorfóssis de Déu en acció.
Tots tenim més o menys veritats a mitxes per compartir i fer-ne una en general. Aquest treball és dóna en el grup dels verdaders servidors del món que treballen per una igualtat més justa.
Està lliure de tot el que sigui rígidesa no és una tasca facil, però hem conquerir la llum que viu a dins nostre per g...
Hola Lucía.
Vaig estar amb tu i el grup interreligiós fa ja un temps, en cocret potser fa que ho ho vaig deixar per situadcions adverses uns tres o cuatre anys..
He descobert el teu blog fa uns dos o tres dies i el trobo molt interessant, Està ple de missatges esperançadors i de molt bona crítica.
És una sort tenir i gaudir de persones com tu.
Aquest text de la "Força de la confiança" està plés de llum i gran saviesa. És cert que a mida que els anys passen s'et dóna la possibilitat d'adquirir més riquesa. La llavor és manifesta en molts punts i si estem oberts la captem al instan o a poc a poc. Tot plegat és la metamorfóssis de Déu en acció.
Tots tenim més o menys veritats a mitxes per compartir i fer-ne una en general. Aquest treball és dóna en el grup dels verdaders servidors del món que treballen per una igualtat més justa.
Està lliure de tot el que sigui rígidesa no és una tasca facil, però hem conquerir la llum que viu a dins nostre per g...
Hola Lucía.
Vaig estar amb tu i el grup interreligiós fa ja un temps, en cocret potser fa que ho ho vaig deixar per situadcions adverses uns tres o cuatre anys..
He descobert el teu blog fa uns dos o tres dies i el trobo molt interessant, Està ple de missatges esperançadors i de molt bona crítica.
És una sort tenir i gaudir de persones com tu.
Aquest text de la "Força de la confiança" està plés de llum i gran saviesa. És cert que a mida que els anys passen s'et dóna la possibilitat d'adquirir més riquesa. La llavor és manifesta en molts punts i si estem oberts la captem al instan o a poc a poc. Tot plegat és la metamorfóssis de Déu en acció.
Tots tenim més o menys veritats a mitxes per compartir i fer-ne una en general. Aquest treball és dóna en el grup dels verdaders servidors del món que treballen per una igualtat més justa.
Està lliure de tot el que sigui rígidesa no és una tasca facil, però hem conquerir la llum que viu a dins nostre per g...
Hola Lucía.
Vaig estar amb tu i el grup interreligiós fa ja un temps, en cocret potser fa que ho ho vaig deixar per situadcions adverses uns tres o cuatre anys..
He descobert el teu blog fa uns dos o tres dies i el trobo molt interessant, Està ple de missatges esperançadors i de molt bona crítica.
És una sort tenir i gaudir de persones com tu.
Aquest text de la "Força de la confiança" està plés de llum i gran saviesa. És cert que a mida que els anys passen s'et dóna la possibilitat d'adquirir més riquesa. La llavor és manifesta en molts punts i si estem oberts la captem al instan o a poc a poc. Tot plegat és la metamorfóssis de Déu en acció.
Tots tenim més o menys veritats a mitxes per compartir i fer-ne una en general. Aquest treball és dóna en el grup dels verdaders servidors del món que treballen per una igualtat més justa.
Està lliure de tot el que sigui rígidesa no és una tasca facil, però hem conquerir la llum que viu a dins nostre per g...
Hola Lucía.
Vaig estar amb tu i el grup interreligiós fa ja un temps, en cocret potser fa que ho ho vaig deixar per situadcions adverses uns tres o cuatre anys..
He descobert el teu blog fa uns dos o tres dies i el trobo molt interessant, Està ple de missatges esperançadors i de molt bona crítica.
És una sort tenir i gaudir de persones com tu.
Aquest text de la "Força de la confiança" està plés de llum i gran saviesa. És cert que a mida que els anys passen s'et dóna la possibilitat d'adquirir més riquesa. La llavor és manifesta en molts punts i si estem oberts la captem al instan o a poc a poc. Tot plegat és la metamorfóssis de Déu en acció.
Tots tenim més o menys veritats a mitxes per compartir i fer-ne una en general. Aquest treball és dóna en el grup dels verdaders servidors del món que treballen per una igualtat més justa.
Està lliure de tot el que sigui rígidesa no és una tasca facil, però hem conquerir la llum que viu a dins nostre per g...
Hola Lucía.
Vaig estar amb tu i el grup interreligiós fa ja un temps, en cocret potser fa que ho ho vaig deixar per situadcions adverses uns tres o cuatre anys..
He descobert el teu blog fa uns dos o tres dies i el trobo molt interessant, Està ple de missatges esperançadors i de molt bona crítica.
És una sort tenir i gaudir de persones com tu.
Aquest text de la "Força de la confiança" està plés de llum i gran saviesa. És cert que a mida que els anys passen s'et dóna la possibilitat d'adquirir més riquesa. La llavor és manifesta en molts punts i si estem oberts la captem al instan o a poc a poc. Tot plegat és la metamorfóssis de Déu en acció.
Tots tenim més o menys veritats a mitxes per compartir i fer-ne una en general. Aquest treball és dóna en el grup dels verdaders servidors del món que treballen per una igualtat més justa.
Està lliure de tot el que sigui rígidesa no és una tasca facil, però hem conquerir la llum que viu a dins nostre per g...
Hola Lucía.
Vaig estar amb tu i el grup interreligiós fa ja un temps, en cocret potser fa que ho ho vaig deixar per situadcions adverses uns tres o cuatre anys..
He descobert el teu blog fa uns dos o tres dies i el trobo molt interessant, Està ple de missatges esperançadors i de molt bona crítica.
És una sort tenir i gaudir de persones com tu.
Aquest text de la "Força de la confiança" està plés de llum i gran saviesa. És cert que a mida que els anys passen s'et dóna la possibilitat d'adquirir més riquesa. La llavor és manifesta en molts punts i si estem oberts la captem al instan o a poc a poc. Tot plegat és la metamorfóssis de Déu en acció.
Tots tenim més o menys veritats a mitxes per compartir i fer-ne una en general. Aquest treball és dóna en el grup dels verdaders servidors del món que treballen per una igualtat més justa.
Està lliure de tot el que sigui rígidesa no és una tasca facil, però hem conquerir la llum que viu a dins nostre per g...
Hola Lucía.
Vaig estar amb tu i el grup interreligiós fa ja un temps, en cocret potser fa que ho ho vaig deixar per situadcions adverses uns tres o cuatre anys..
He descobert el teu blog fa uns dos o tres dies i el trobo molt interessant, Està ple de missatges esperançadors i de molt bona crítica.
És una sort tenir i gaudir de persones com tu.
Aquest text de la "Força de la confiança" està plés de llum i gran saviesa. És cert que a mida que els anys passen s'et dóna la possibilitat d'adquirir més riquesa. La llavor és manifesta en molts punts i si estem oberts la captem al instan o a poc a poc. Tot plegat és la metamorfóssis de Déu en acció.
Tots tenim més o menys veritats a mitxes per compartir i fer-ne una en general. Aquest treball és dóna en el grup dels verdaders servidors del món que treballen per una igualtat més justa.
Està lliure de tot el que sigui rígidesa no és una tasca facil, però hem conquerir la llum que viu a dins nostre per g...
Hola Lucía.
Vaig estar amb tu i el grup interreligiós fa ja un temps, en cocret potser fa que ho ho vaig deixar per situadcions adverses uns tres o cuatre anys..
He descobert el teu blog fa uns dos o tres dies i el trobo molt interessant, Està ple de missatges esperançadors i de molt bona crítica.
És una sort tenir i gaudir de persones com tu.
Aquest text de la "Força de la confiança" està plés de llum i gran saviesa. És cert que a mida que els anys passen s'et dóna la possibilitat d'adquirir més riquesa. La llavor és manifesta en molts punts i si estem oberts la captem al instan o a poc a poc. Tot plegat és la metamorfóssis de Déu en acció.
Tots tenim més o menys veritats a mitxes per compartir i fer-ne una en general. Aquest treball és dóna en el grup dels verdaders servidors del món que treballen per una igualtat més justa.
Està lliure de tot el que sigui rígidesa no és una tasca facil, però hem conquerir la llum que viu a dins nostre per g...
Hola Lucía.
Vaig estar amb tu i el grup interreligiós fa ja un temps, en cocret potser fa que ho ho vaig deixar per situadcions adverses uns tres o cuatre anys..
He descobert el teu blog fa uns dos o tres dies i el trobo molt interessant, Està ple de missatges esperançadors i de molt bona crítica.
És una sort tenir i gaudir de persones com tu.
Aquest text de la "Força de la confiança" està plés de llum i gran saviesa. És cert que a mida que els anys passen s'et dóna la possibilitat d'adquirir més riquesa. La llavor és manifesta en molts punts i si estem oberts la captem al instan o a poc a poc. Tot plegat és la metamorfóssis de Déu en acció.
Tots tenim més o menys veritats a mitxes per compartir i fer-ne una en general. Aquest treball és dóna en el grup dels verdaders servidors del món que treballen per una igualtat més justa.
Està lliure de tot el que sigui rígidesa no és una tasca facil, però hem conquerir la llum que viu a dins nostre per g...
Hola Lucía.
Vaig estar amb tu i el grup interreligiós fa ja un temps, en cocret potser fa que ho ho vaig deixar per situadcions adverses uns tres o cuatre anys..
He descobert el teu blog fa uns dos o tres dies i el trobo molt interessant, Està ple de missatges esperançadors i de molt bona crítica.
És una sort tenir i gaudir de persones com tu.
Aquest text de la "Força de la confiança" està plés de llum i gran saviesa. És cert que a mida que els anys passen s'et dóna la possibilitat d'adquirir més riquesa. La llavor és manifesta en molts punts i si estem oberts la captem al instan o a poc a poc. Tot plegat és la metamorfóssis de Déu en acció.
Tots tenim més o menys veritats a mitxes per compartir i fer-ne una en general. Aquest treball és dóna en el grup dels verdaders servidors del món que treballen per una igualtat més justa.
Està lliure de tot el que sigui rígidesa no és una tasca facil, però hem conquerir la llum que viu a dins nostre per g...
Hola Lucía.
Vaig estar amb tu i el grup interreligiós fa ja un temps, en cocret potser fa que ho ho vaig deixar per situadcions adverses uns tres o cuatre anys..
He descobert el teu blog fa uns dos o tres dies i el trobo molt interessant, Està ple de missatges esperançadors i de molt bona crítica.
És una sort tenir i gaudir de persones com tu.
Aquest text de la "Força de la confiança" està plés de llum i gran saviesa. És cert que a mida que els anys passen s'et dóna la possibilitat d'adquirir més riquesa. La llavor és manifesta en molts punts i si estem oberts la captem al instan o a poc a poc. Tot plegat és la metamorfóssis de Déu en acció.
Tots tenim més o menys veritats a mitxes per compartir i fer-ne una en general. Aquest treball és dóna en el grup dels verdaders servidors del món que treballen per una igualtat més justa.
Està lliure de tot el que sigui rígidesa no és una tasca facil, però hem conquerir la llum que viu a dins nostre per g...
Sábado, 2 de junio
Juan Fernandez Krohn
Asoc. Humanismo sin Credos
Pedro Tarquis
Josemari Lorenzo Amelibia
Francisco Baena Calvo
Francisco Margallo
Juan Jáuregui Castelo
JC Rodríguez, A Eisman
Religión Digital
Orlando Carmona
Sor Lucía Caram O.P
Autor
Contacto
