Limitacions i tares de la política
30.01.07 @ 17:43:03. Archivado en izquierdas y derechas
Editorial de Jordi Pujol 30 de gener de 2007 Fundació d´estudi i pensament
La mala fama que té la política (i que tenen els polítics) està justificada?
Com que estic fora de la política (i ja fa tres anys) i no he d’esperar-ne res, ni he de demanar-li res, ni he de complaure ningú, puc parlar d’això amb llibertat d’esperit. I potser així ajudar a superar el divorci gran que hi ha entre molta gent i la classe política.
Comencem avui per dues coses a favor de la política i dels polítics (també a favor dels polítics catalans). La primera és que la política és del tot necessària (i els polítics, del tot necessaris). Perquè és l’àmbit on es prenen determinades decisions que només poden prendre’s a nivell polític, o almenys molt principalment a nivell polític. La societat civil és determinant per a la salut i el progrés d’un país, però hi ha decisions que no pot prendre. En primer lloc perquè no disposa dels instruments per a fer-ho, i en segon lloc perquè no està tan obligada a actuar en termes d’interès general, perquè és el lloc on actuen els interessos contraposats, legítims o no, dels diversos sectors de la societat. Hi ha d’haver algú que decideixi, i que ho faci pensant en l’interès general. I aquest algú són els polítics, que ho poden fer bé o malament, amb equitat o no, però són els responsables de fer-ho. És la seva funció. Una funció imprescindible per al progrés i el funcionament d’un país. De vegades la crítica contra la política arriba al punt de dir: “Tant de bo no hi haguessin ni política ni polítics.” El país on això passés estaria condemnat a l’immobilisme o al desgavell. I a la decadència.
Segon punt. Els polítics, estan sempre a l’altura d’aquesta responsabilitat tan gran? Segur que no. I a Catalunya? Segur que tampoc. Però faig a la gent, als ciutadans, a tots els qui critiquen durament els polítics, una pregunta. Durant els últims 30 anys, Catalunya ha progressat, sí o no? La vida i la situació dels ciutadans en general ha millorat, sí o no? Poc o molt? Ha millorat el nivell de vida? I les condicions de vida?
Ja sé que hi ha problemes, i molts, però algú voldria tornar a la situació de fa 30 anys?
Això de qui és mèrit? En bona part, de la societat, del conjunt de la societat. De l’evolució de la mentalitat social. També de la conjuntura. Del temps polític i econòmic que ens ha tocat viure en el conjunt d’Europa. I devem molt a la integració a Europa. Però sense política i sense polítics (els catalans i els de tot Espanya) tot això o no s’hauria pogut aprofitar o s’hauria aprofitat molt menys del que s’ha fet. Ho ha fet tothom, i sense la maduresa de molta gent la transició política hauria fracassat. Però els polítics ho han pilotat. Han pres decisions i han conduït la política, l’economia i, en darrer terme, la societat d’una manera en conjunt positiva.
També se sol dir que els polítics no es preocupen d’allò que interessa la gent. Això no és veritat. Si ho fos no hi hauria hagut el progrés que hi ha hagut. I no em refereixo al progrés estadístic (evolució del PIB, el producte interior brut, per exemple) sinó a progressos concrets, molt vinculats a la gent, a les persones. Darrere de cada hospital nou, o de cada traç de carretera, o de cada nou regadiu, o de cada nova universitat, o de cada depuradora, o de cada centre per a disminuïts psíquics hi pot haver una aportació i esforç privats –de vegades molt important, de vegades poc, de vegades gens–, però sempre hi ha una decisió i una acció polítiques.
Des de la perspectiva, com deia al començament, molt independent, molt allunyada de la política, molt poc necessitada d’aplaudiment, em permeto dir tot això i demanar a la gent que hi reflexioni. Perquè l’estripada sistemàtica de la política és nociva per a la societat.
De tota manera –si això fos així–, per què aquesta animositat contra la política i contra els polítics? Un sentiment tan general ha de tenir una explicació. Si la sabem donar potser podrem entendre millor el mecanisme i trobar –polítics i no polítics– una manera millor d’entendre la realitat i de fer les coses. I de respectar-se mútuament.
Comentarios:
Aún no hay Comentarios para este post...
Se muestran únicamente los últimos 40 comentarios de cada post.
Los comentarios para este post están cerrados.
Guillem Bertomeu
autor
Contacto


