Reflexions del centre dreta a Catalunya

07.01.07 @ 18:58:04. Archivado en izquierdas y derechas, entrevistas

ENTREVISTA AL SECRETARI GENERAL DE UNIÓ DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA (realitzada per el setmanari EL PUNT)

Josep Maria Pelegrí i Aixut.: «Som tan a prop de poder governar amb el PP com amb el PSOE, prou complexos»

Pelegrí defensa que CiU formi part del govern espanyol la pròxima legislatura, o amb Rajoy o amb Rodríguez Zapatero. «No hi ha d'haver cap prejudici: tenim una ideologia, uns plantejaments, i qui més els assumeixi més possibilitats tindrà que puguem governar amb ell»

- El trencament del procés de pau a Euskadi fa preveure que ni el PSOE ni el PP obtindran majoria absoluta en les pròximes eleccions estatals...
-«Això espero. Des d'Unió ja vam advertir que el procés de pau seria llarg, costós i que podria fracassar. I que havia de tenir dos requisits imprescindibles, que hem complert fidelment: la discreció i estar al costat del govern. Ja teníem clar que a Catalunya no hi haurà majories absolutes durant molts anys. Però a l'Estat espanyol pot passar el mateix. I això dóna sentit a l'aspiració de CiU de formar part de la governabilitat de l'Estat. Serà bo per a Catalunya i alhora per a l'Estat. No vull dir si ha de ser amb el PSOE o amb el PP.»

-Convergència hi està d'acord? Mas no posa com a condició governar abans a Catalunya?
-«Tant Artur Mas com molts altres dirigents de CDC han declarat públicament que estem per aquesta labor. No crec que hi hagi discussió en el si de CiU, ni en el d'Unió, i estic convençut que tampoc n'hi ha dins de Convergència. Però caldrà veure quins són els temps i les formes. Quan hem d'entrar en el govern espanyol? La pròxima legislatura. I amb qui? Haurem de veure quin partit pot formar govern i, sobretot, i això és imprescindible, qui pot assolir el programa i els principis ideològics de CiU.»

-Podria CiU plantejar una reforma de la Constitució per fer el pas i entrar en el govern espanyol?
-«De reformar la Constitució, en podem parlar, però jo penso que com menys es toqui millor. Perquè encara podem treure molt més suc de l'actual. No té cap sentit fer un pacte de govern només perquè estàs d'acord a tocar el títol vuitè de la Constitució. Cal sintonia, cal estar d'acord, en moltes altres qüestions, com el desplegament de l'Estatut. És evident que hi ha una feina a fer a Catalunya, i que l'ha de fer la Generalitat i el Parlament, però també és indiscutible que hi ha d'haver una acció a Madrid, en el govern espanyol, al Congrés i al Senat. I CiU hi pot tenir un paper decisiu i determinant, especialment si forma part del govern de l'Estat.

-Mas diu que Rodríguez Zapatero i el PSOE no han jugat net...
-«El PSC, i molt especialment amb l'aposta de Montilla com a presidenciable, sempre ha depès del PSOE. És el PSOE. Però han volgut fer un cop de força, d'efecte, per deixar clar que a Catalunya manen ells i ells decideixen amb qui pacten. Sí, l'actitud del Zapatero surt del fair play. Ell va ser el primer que, abans de les eleccions del 2004, va dir que havia de governar qui guanyés les eleccions. Ell deu saber què fa, ara. Tenia una gran responsabilitat, a partir d'aquí, nosaltres jugarem les nostres cartes. Però aquest episodi tampoc no pot ser un obstacle perquè hi puguem pactar i intentar aplicar el nostre programa a tot arreu on ens sigui possible. CiU ha de tenir les portes obertes a tothom.»

-Això els fa estar ara tan a prop del PP com del PSOE per poder governar?
-«Si assumeixen el programa de CiU, som tan a prop de poder governar amb el PP com de poder fer-ho amb el PSOE, prou complexos, no hi ha d'haver cap prejudici: tenim una ideologia, uns plantejaments, i qui més els assumeixi més possibilitats tindrà que puguem governar amb ell. Les cartes, perla nostra part, estan damunt de la taula, no hi ha res amagat. Som el que som i tenim molt clar el que volem ser. La política és l'art del possible i, per tant, hem de contemplar tots els escenaris. Això és normal en política. Ho fan les esquerres i no tenen programa comú i són incompatibles en moltes coses i aquí no ha passat res.»

-Però Mas va prometre que CiU no pactaria amb el PP durant tota una generació... I això ja abans d'anar al notari. Creu que s'equivocava?
-«Amb la majoria absoluta d'Aznar, el PP va fer un canvi radical d'actitud cap a CiU i cap a Catalunya. Això encara s'ha visualitzat molt més els últims dos anys amb el debat estatutari i tots els pals que ha posat a les rodes. La gota que fa vessar el vas és el recurs d'inconstitucionalitat que ha presentat. Amb actituds com aquestes és evident que no podríem fer un pacte de govern, perquè aniria contra la nostra essència. El PP té uns antecedents complicats i era molt difícil pactar-hi en la passada legislatura. Vam dir que no ho faríem i no ho hem fet, ni a Catalunya ni a l'Estat. Però ara veurem quin és el seu comportament i quines passes fa. Hem d'estar oberts a pactar amb el PP.»

-CDC també governaria amb el PP?
-«La discussió ara no és si hem de governar amb el PP o amb el PSOE, quan arribi el moment ja ho veurem.»

-El fracàs del procés de pau i les seves conseqüències podrien afectar el tripartit?
-«No, en absolut. El tripartit ha ocupat el poder i està instal·lat en aquest estadi, no perilla de cap manera. Tampoc per les declaracions de Ridao, que després va rectificar.»

-CiU ha de créixer cap a ERC?
-«No. Tenim una massa social de persones que se senten plenament identificades amb CiU. Aquesta massa va estar activada en un 100% quan Jordi Pujol exercia el lideratge de CiU. Per diferents motius, que hem d'analitzar amb temps i profunditat, ara no sabem motivar i activar com feia Pujol tota aquesta massa de gent que combrega, participa i convergeix en CiU. Si ara volguéssim ocupar l'espai d'ERC, ens equivocaríem. Ni som ERC ni volem ser-ho, som CiU, Convergència Democràtica i Unió Democràtica. I, si més no, Unió vol continuar així. Unió no vol ocupar l'espai d'ERC perquè no ho és i perquè no sap fer-ho. Esquerra és una altra cosa i són molt diferents de nosaltres: només cal veure els antecedents que tenen per copsar-ho.»

-CiU encara no ha trobat un líder com Pujol, doncs?
-«Pujol és una persona excepcional i els líders no es fan d'avui per demà. Ara per ara, a CiU hi ha un colideratge, el de Mas i Josep Antoni Duran i Lleida, una bicefàlia que ens ha de portar a continuar tenint èxits electorals. Sembla que com que no hi ha Pujol, no guanyem les eleccions, i això no és així, perquè les seguim guanyant. No és una bicefàlia que es rebutja, sinó compatible i complementària. En totes les enquestes, els líders polítics més ben valorats són Mas i Duran, uns cops un i d'altres l'altre. N'hem de ser conscients i aprofitar-ho.»

-Pel que fa al relleu de lideratge a Unió Democràtica, vostè pot ser el relleu de Duran i Lleida? En el llibre Les veritats de l'Estatut, Josep Sánchez Llibre explica que Duran va plantejar-se plegar de la política després del pacte entre Mas i Zapatero a La Moncloa, però no ho va fer perquè no tenia el seu relleu a punt.
-«No sóc candidat a res, ni vull ser-ho. Només pretenc servir en el lloc on sóc ara i poder ser útil a Unió i al país quan toqui. Els últims dos o tres anys, a Unió s'ha produït un relleu generacional, de persones. Ara hi ha un equip que ens fem càrrec de la direcció i del dia a dia del partit, però sense el lideratge imprescindible de Duran i Lleida no podríem fer-ho. D'aquest grup, n'haurà de sortir la persona, home o dona, que es cregui més idònia, més vàlida, per poder ocupar el càrrec de Duran quan així es decideixi. Però espero i desitjo que per molts anys Duran segueixi dedicant-se a liderar Unió. Ens equivocaríem si els que ara tenim possibilitats volguéssim apostar fort i lluitar per rellevar-lo. L'ambició no està renyida amb la prudència i el treball en conjunt, que és el que fem ara.»

-Que Unió i CiU no només poden ser la casa comuna del catalanisme no ho podrien haver dit abans de les eleccions?
-«CiU té dos referents, dos partits i quan s'ajunten per fer una federació hi ha un conjunt de coses que se sumen. CDC aporta un nacionalisme molt profund, arrelat, estès en la societat, però també té uns referents ideològics molt diversos, gent que és nacionalista, gent que és liberal, gent que és socialcristiana, gent que és socialdemòcrata. Pujol els podia aglutinar a tots d'una manera que ara no sabem. I Unió aporta el seu bagatge i la seva història, l'humanisme personalista i el nacionalisme. CiU no pot ser només la casa comuna del catalanisme, hem d'obrir portes, aportar i visualitzar molt més aquells altres aspectes que no són només nacionals per enfortir i eixamplar la seva base electoral. En aquestes eleccions haguéssim pogut guanyar molt vot de centredreta i centreesquerra però l'hem perdut perquè ens hem quedat només en la casa comuna del catalanisme. I això Unió no ho diu només ara, després de les eleccions. Això ho hem dit sempre. El que passa és que no és fins ara que, des de fora, s'ha visualitzat més que no volem quedar-nos només amb la casa gran del catalanisme, sinó que volem anar més enllà. No busquem la discrepància negant la major, que és el que diu Convergència, sinó que busquem aquella complementarietat que pot donar Unió: a part del nacionalisme hi ha més coses.»

-I en l'estratègia electoral del DVD i del notari, Unió no hi va tenir res a dir, cap poder de decisió, més enllà de queixar-se després, quan els resultats no han estat els desitjats?
-«Assumim la campanya de Mas, però hi ha coses que no hauríem fet. Això no ho diu només Unió, també ho diu Xavier Trias, per exemple. Mas es trobava còmode amb aquesta campanya i ho vam haver de respectar. Però si Mas ha pogut decidir la seva campanya, Duran també haurà de fer el mateix, i trobar-se còmode. I també Trias. Cadascú pot fer el que cregui millor, hem de permetre que hi hagi estils i voluntats diferents d'enforcar una campanya. Assumim la de Mas, però no faríem segons què.»

-Unió es queixa que les opinions de Convergència es prenen sempre com les de CiU.
-«I que cada cop que Unió parla són discrepàncies. Se'ns tracta com els corcons de CiU.»

-Amb tanta fricció fa l'efecte que CiU encara funciona com una coalició, no com una federació.
-«Unió vol estar en la federació, creu que aquest és el marc a partir del qual CiU ha d'actuar políticament. I defensar-la no és incompatible amb què Unió vulgui ser el que ha estat sempre. És veritat que no s'han desenvolupat tots els òrgans de la federació, però ara ja hi ha càrrecs que amb la coalició no existien, i reunions de la permanent i del consell executiu nacional...»

-Que part de Convergència no acabi d'acceptar que Unió no vulgui la fusió és el que encara provoca topades?
-«El nucli dur de Convergència ja sap i té clar que Unió no vol cap tipus de fusió o dilució dins de CiU. Vol ser un partit amb personalitat pròpia. Tardaran més o menys a entendre-ho, però és una voluntat inequívoca que portarem fins a les últimes conseqüències. Volem seguir sent el que som i no hi renunciarem. Quan només érem una coalició també passava el mateix. Ningú pot impedir a Unió que digui el que és, el que sent i l'opinió que té, que tingui la seva veu. Oi que quan CDC vol fa les seves declaracions? Doncs Unió també. Però procurant que siguin en conjunció amb el que s'aprova en la federació. Que ningú s'esquinci les vestidures perquè hi hagi veus d'Unió. Que s'hi vagin acostumant, Unió no es relegarà a allò que no és. La nostra veu no ens la pot fer callar ningú. I no ho dic per discrepar amb Convergència.»

-Fa dos anys, CiU va crear la figura de l'associat conjunt perquè qui, en comptes de militar a CDC o UDC, volgués fer-ho directament a la federació, de manera conjunta, pogués fer-ho. Però en dos anys ningú s'hi ha interessat.
-«Algú es pensava que la militància conjunta seria molt més activa que la que té un o altre partit i que la gent s'identificaria més amb CiU que amb CDC o amb UDC, però no ha estat així».

-Es refereix a CDC?
-«CDC creia, en el seu subconscient, que oferint la militància conjunta i la figura de l'associat, hi hauria gent que no sé si rebutjaria militar només en un partit, però sí que hi hauria més adhesió a la federació.»

-Temen que els partits del tripartit els prenguin molts ajuntaments en les municipals i, fins i tot, que alguns alcaldables de CiU puguin fugir cap a ERC?
-«Tots els alcaldables de CiU em mereixen tota la confiança i lleialtat que han demostrat a la federació durant molts anys. No veig cap fugida. Jo confio que a CiU les eleccions li vagin força bé i pugui revalidar aquesta posició de majoria municipalista que té amb més de 500 alcaldies i presentant llistes en més de 900 municipis. Però sí, no descarto que hi hagi la possibilitat de perdre alcaldies pels pactes que puguin fer els partits d'esquerres. La gent ha de tenir molt clar i veure que no existeix una individualitat de cadascun dels partits del tripartit sinó que actuen en conjunt i mancomunadament quan poden prendre el poder a CiU i encara que no hagin guanyat les eleccions.»

-ERC els retreu que donin suport a la llei de memòria històrica quan el 2005 reclamaven que s'anul·lés el consell de guerra que va condemnar a Carrasco i Formiguera a morir afusellat.
-«Lamento que els partits d'esquerra vulguin fer amb la memòria història una llei partidista, sectària, no objectiva. En l'episodi trist que va viure el nostre país hi va haver de tot i no faríem bé de reconèixer només el bé dels uns i el mal dels altres. Les coses es porten a uns extrems que no són bons. Si hi havia un tema a tancar era el de les dues Catalunyes i les dues Espanyes, i en aquesta llei, hi pot haver la possibilitat de seguir alimentant i fomentant aquesta crispació.»

ENTREVISTA REALITZADA PER ALBERT SEGURA (SETMANARI EL PUNT)